Les terres de l’antic estany de Bellcaire des de l’any 2010 estan incloses dins l’espai protegit del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. El parc, compartit amb set municipis més, garanteix la protecció, conservació i posada en valor d’un vast territori ric i divers pel que fa al patrimoni natural, paisatgístic i cultural.
L’estany fou dessecat entre els anys 1721 i 1742 per iniciativa d’un particular, Francisco Antonio Sotelo, administrador del Reial Alfolí de la Sal de l’Escala. Aquest fet va comportar una llarga disputa sobre la propietat de les terres de l’estany amb dos propietaris més de la zona.
L’abundància d’aigua va facilitar que el conreu de l’arròs a l’Empordà s’introduís ben aviat al segle xv, però no fou fins al segle xviii que es va intensificar i produir a major escala, aprofitant el rec del molí i les terres fàcilment inundables. Malgrat que era una activitat econòmica molt important, els veïns dels pobles del Baix Ter van aconseguir que a finals del mateix segle es prohibís aquest cultiu a causa de les aigües estancades, que provocaven importants mortaldats.
A la primera meitat del segle xx, entre els anys 1903 i 1953, es va produir una nova embranzida o reintroducció de l’arròs a les antigues terres de l’estany, per part de la família Sentmenat. Per fer-ho es van assessorar amb productors de Sueca (València). En el conreu de l’arròs hi van treballar veïns dels pobles del Baix Ter, però també temporers de la Ràpita, Amposta i valencians. Ara de nou, l’arròs torna a ser un dels cultius importants de la zona, d’una qualitat excel·lent.
Des de Bellcaire es pot fer una ruta circular, a peu o en bicicleta, que permet fer la volta a tot l’estany, resseguint el rec del molí i els contraforts septentrionals del massís del Montgrí enmig de diversos ambients naturals i paisatgístics de gran interès. Durant el recorregut es poden visitar el molí nou, la Torre Forçosa, els masos dels Recs, el camí d’Empúries, Santa Maria del Palau, el Mas Cremat, la Torre Ferrana (l’Aragall), Sobrestany i l’Ovellaria. A la primavera, quan els camps d’arròs comencen a inundar-se, l’efecte que produeixen les llums, els reflexos i els colors de capvespre és d’una gran bellesa.
Las tierras de la antigua laguna de Bellcaire están incluidas desde el año 2010 en el espacio protegido del parque natural del Montgrí, las islas Medes y el Bajo Ter. El parque, compartido con otros siete municipios, garantiza la protección, conservación y puesta en valor de un vasto territorio rico y diverso en cuanto al patrimonio natural, paisajístico y cultural.
La laguna fue desecada entre los años 1721 y 1742 por iniciativa de un particular, Francisco Antonio Sotelo, administrador del Real Alfolí de la Sal de l’Escala. Este hecho conllevó una larga disputa sobre la propiedad de las tierras de la laguna con otros dos propietarios de la zona.
La abundancia de agua facilitó que el cultivo del arroz en el Empordà se introdujera pronto en el siglo xv, pero no fue hasta el siglo xviii que se intensificó y se produjo a mayor escala, aprovechando la acequia del molino y las tierras fácilmente inundables. Aunque era una actividad económica muy importante, los vecinos de los pueblos del Bajo Ter consiguieron que a finales del mismo siglo se prohibiera el cultivo a causa de las aguas estancadas, causantes de importantes mortandades.
En la primera mitad del siglo xx, entre los años 1903 y 1953, se produjo un nuevo empuje o reintroducción del arroz en las antiguas tierras del estanque, por parte de la familia Sentmenat. Para ello se asesoraron con productores de Sueca (Valencia). En el cultivo del arroz trabajaron vecinos de los pueblos del Bajo Ter, pero también temporeros de la Ràpita, de Amposta y de Valencia. Actualmente el arroz vuelve a ser uno de los cultivos importantes de la zona, y es de una calidad excelente.
Desde Bellcaire se puede realizar una ruta circular, a pie o en bicicleta, que permite dar la vuelta a todo el estanque, siguiendo la acequia del molino y los contrafuertes septentrionales del macizo del Montgrí entre diversos ambientes naturales y paisajísticos de gran interés. Durante el recorrido se pueden visitar el molí nou, la Torre Forçosa, los masos dels recs, el camino de Empúries, Santa Maria del Palau, el Mas Cremat, la Torre Ferrana (l’Aragall), Sobrestany y Ovellaria. En primavera, cuando los campos de arroz comienzan a inundarse, el efecto que producen las luces, los reflejos y los colores del atardecer es de una gran belleza.
Depuis 2010, les terres de l’ancien lac de Bellcaire sont incluses dans la zone protégée du parc naturel du Montgrí, des îles Medes et du Baix Ter. Le parc, divisé entre sept autres municipalités, garantit la protection, la conservation et la mise en valeur d’une vaste zone de patrimoine naturel, paysager ainsi que culturel riche et diversifié.
Le lac fut asséché entre 1721 et 1742 à l’initiative d’un particulier, Francisco Antonio Sotelo, administrateur de la saline royale de L’Escala. Cela donna lieu à un long conflit sur la propriété des terres du lac avec deux autres propriétaires fonciers de la région.
L’abondance de l’eau permit l’introduction de la culture du riz dans l’Empordà très tôt, au XVe siècle, mais ce n’est qu’au XVIIIe siècle qu’elle s’intensifia et fut produite à plus grande échelle, en profitant du canal du moulin et des terres facilement inondables. Bien qu’il s’agisse d’une activité économique très importante, à la fin du même siècle, les habitants des villages du Baix Ter réussirent à l’interdire en raison des eaux stagnantes, qui provoquaient des décès importants.
Au cours de la première moitié du XXe siècle, entre 1903 et 1953, la famille Sentmenat réintroduisit le riz sur les anciennes terres du lac. Pour ce faire, ils consultèrent des producteurs de Sueca (Valence). Dans le processus de culture du riz, participaient des gens des villages du Baix Ter, mais aussi des travailleurs saisonniers de La Ràpita, d’Amposta et des valenciens. Aujourd’hui, le riz est à nouveau l’une des cultures les plus importantes de la région, d’excellente qualité.
De Bellcaire, vous pouvez suivre un itinéraire circulaire, à pied ou à vélo, qui vous permet de faire le tour complet du lac, en suivant le chemin du moulin et les contreforts nord du massif du Montgrí, au milieu de divers environnements naturels et paysagers de grand intérêt. Au cours de l’itinéraire, vous pourrez visiter le Molí Nou, la Torre Forçosa, les masos dels Recs, le chemin d’Empúries, Santa Maria del Palau, le Mas Cremat, la Torre Ferrana (l’Aragall), Sobrestany et l’Ovellaria. Au printemps, lorsque les rizières commencent à être inondées, l’effet produit par la lumière, les reflets et les couleurs du printemps est magnifique.
The lands of the old Bellcaire lake have been included in the protected area of Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Natural Park since 2010. The park, shared with seven other municipalities, guarantees the protection, conservation and enhancement of a vast, rich and diverse territory in terms of its natural and cultural heritage and landscape.
The lake was drained between 1721 and 1742 on the initiative of an individual, Francisco Antonio Sotelo, the administrator of the Royal Salt Exchange in L’Escala. This led to a long dispute over the ownership of the lands around the lake with two other landowners from the area.
The abundance of water enabled the introduction of rice-growing in the Empordà very early in the 15th century, but it was not until the 18th that it intensified and production increased to a larger scale by capitalising on the irrigation of the mill and the easily flooded land. Despite being a very important economic activity, the residents of the towns in Baix Ter succeeded in having rice-growing banned at the end of the same century due to the stagnant water, which caused significant numbers of deaths.
In the first half of the 20th century, between 1903 and 1953, there was a new drive, and rice was re-introduced onto the old lands around the lake by the Sentmenat family. To do so it received the advice of producers from Sueca (Valencia). Residents of the towns in the Baix Ter but also seasonal workers from La Ràpita and Amposta and others from Valencia grew the rice. Rice was once again one of the most important crops in the area and it was of excellent quality.
From Bellcaire you can go on a circular route, on foot or by bike, allowing you to go around the whole lake, following the irrigation canal of the mill and the northern foothills of the Montgrí massif amid different and highly interesting natural and scenic surroundings. During the tour you can visit the Molí Nou, the Torre Forçosa, the Masos dels Recs, the road to Empúries, Santa Maria del Palau, the Mas Cremat, the Torre Ferrana (L’Aragall), Sobrestany and L’Ovellaria. In the spring, when the rice fields begin to flood, the effects of the lights, reflections and colours in the evening are very beautiful.