Església de Sant Joan de Bellcaire

Església de Sant Joan de BellcaireSant Joan de Bedenga

Emplaçada sobre un indret on s’han localitzat vestigis d’època romana, l’església s’esmenta per primer cop en una butlla papal de Silvestre II de l’any 1002, on es confirma com a possessió de la seu  de Girona. Va ser l’església parroquial de la població probablement fins el s. XVII o XVIII, quan va passar a exercir aquesta funció la sala major del castell palau de Bellcaire, i l’antic edifici esdevenia la capella del cementiri. Quan es construí un nou cementiri, els anys cinquanta del s. XX, l’església va quedar abandonada i sense culte. La Diputació de Girona va iniciar unes obres de restauració el 1960 durant les quals es va exhumar gran part de la necròpoli medieval situada al costat sud de l’edifici.

 L’edifici

Les excavacions realitzades han permès descobrir una part de l’estructura de primitiu edifici preromànic, si bé ja es coneixien les restes, de la mateixa època, d’una absidiola de ferradura visible a  costat nord, entre l’absis i el braça del transsepte. La descoberta dels fonaments d’un absis central rectangular ha permès interpretar que juntament amb l’absidiola, formava part d’una construcció triabsidal aixecada sobre les restes de construccions romanes, datable entre els ss. IX i X, reformada al s. XI per a formar una nova capçalera d’estil llombard, i encara amb reformes posteriors, sobretot al frontis, entre els ss. XIII i XIV. Durant la restauració es van deixar unes trampes de fusta que permeten l’accés als elements descoberts, dels quals també formen part les restes d’una edificació allargada de planta rectangular situada sota la nau central.

L’estructura que veiem actualment correspon amb una construcció basilical de tres naus, amb transsepte, i un absis semicircular. El transsepte i les naus corresponen a un moment preromànic , mentre que la capçalera ja es va bastir en època romànica. Posteriors, dels ss. XIII i XIV, són la portada i la rosassa del frontis.

Destaquem la elevació de la nau central per damunt de les cobertes de les laterals i una finestra, d’una esqueixada i l’arc de ferradura que la il·lumina.

S’hi obren tres portes. La principal, a la façana oest, té llinda i timpà, i la corona una rosassa; aquesta porta és posterior a les dues laterals, preromàniques, que es conserven als costats nord i sud. La del costat nord, propera al creuer, es distingeix perquè és més petita i estreta, però totes dues són de mig punt sobre muntants avançats i tenen dovelles curtes i poc treballades.

La capçalera romànica, formada per l’espai presbiteral i l’absis, construït amb un parament de petits carreus disposats ordenadament, presenta quatre finestres de doble esqueixada i un mateix tipus de decoració consistent en un fris amb finestres cegues que es divideixen en grups de quatre.

A l’interior es pot observar que l’esvelta i estreta nau central s’ha cobert amb una volta de canó seguit, una mica ultrapassada, mentre que les laterals presenten voltes de quart de cercle. La comunicació entre les naus s’ha resolt mitjançant dos arc formers de ferradura, a cada costat, sostinguts per gruixuts pilars fets, probablement, amb carreus romans. Entre dues fornícules del costat sud del tram que precedeix l’absis es pot observar una columneta estriada d’època romana reaprofitada.

Les diferents etapes constructives que abans hem esmentat queden ben reflectides en la irregular unió de les naus amb el transsepte, més antic i d’aparell més voluminós i desordenat, els braços del qual s’han cobert amb volta de canó.

L’absis havia estat decorat amb pintures murals romàniques. Van ser realitzades amb la tècnica del fresc, utilitzant els colors vermell, groc,blau, verd, ocre, negre i blanc, i representen la Pentecosta. S’han datat vers el s. XII, i alguns estudiosos les consideren del cercle del Mestre d’Osormort.

També cal esmentar, al centre de presbiteri, l’ara d’altar, decorada amb creus incises, trobada durant les primeres obres de restauració del començament dels anys seixanta del s. XX.

Bibliografia: Catalunya Romànica. Ed Pòrtic Grup62